*Traducció a l'anglès a continuació

La primera vez que escuché hablar de Alta Sensibilidad era com si el cielo s'il·lumina.

En general les etiquetes no és algo amb el que em sienta especialment com sentir-se però trobar més informació sobre el meu enviament un missatge de pau i amor al meu sistema nervioso.

Connectar amb la meva veritat i la veritat del meu sistema nerviós ha estat i és, un camí molt intens que m'he dut a veure, viure i sentir coses que no pensava possibles. Com per exemple pau davant l'adversitat ja vegades em vaig sentir i enamorar junts, però sobretodo un respecte profundíssim per mi mateixa.

Respeto que aprendí que no m'otorgava en el passat, midiéndome en base als cànons preestablerts socialment, i al percepirme diferent forzándome a ser i sentir-me com els altres.

És cert que l'Alta Sensibilitat pot ser un últim, i més sense suport i comprensió per part de les nostres relacions interpersonals properes, però la clau es troba en aquest suport i comprensió que busquem hem de provenir de nostres males. La herida d'abandonament propi és profunda i difícil de cicatrizar.

Quan lluitem per pertenecer nos ajustamos a perspectivas en las que no encajamos, para entrar en ellas tenemos que encogernos y dislocarnos, es doloroso d'una manera imperceptible, del tipo de dolor que es esconde detrás de una sonrisa forzada.

Lo curioso de la pertenència és que a l'únic que fa falta pertanyer és a una mateixa i una vegada que aquesta connexió s'estableix també el seu lloc al món, i amb ell cabe la possibilitat de viure aquesta mateixa realitat des de la nostra perspectiva pròpia. , respetando nuestros tiempos y espacios.

La Alta Sensibilidad requereix assumir consciencia, abraçada sense etiquetes, sabent una certa ciència que encara que la sensibilitat existeix també ho fa la resiliència, que acompanya i abraça la nostra sensibilitat aquesta pot atravesar qualsevol terreny per molt pantanós que mar.

Ser altament sensible en el moment vital en el que ens trobem com a poc complex, sobre tot si no ens ho permetem. La inestabilitat econòmica, social i cultural general és completa d'atravessar emocionalment.

Sentir tristeza, inseguretat i miedo és totalment adequat donat el moment en què ens trobem, el fet de que socialment hem estat despojats d'eines per a transitar aquestes emocions tan pesades és el que representa un problema.

Aquestes eines són petites i accessibles, poc tenen que ver amb intentar convertir-nos en el ser més perfecte i emocionalment correcte que ha pisat la terra, més bé ens parlem d'obrir-nos a la vulnerabilitat, a currar l'herida a l'aire.

Son herramientas tan simples com escriure, o com a fer teràpia o mantenir relacions interpersonals en les que podrem expressar verbalment el que passem en un entorn segur, un entorn en el que permetrà llorar sabiendo que les lagrimes son les nostres aliades, el nostre regulador hormonal natural i estan aquí per acompanyar-nos quan les emocions arriben al seu pico més alt.

També és l'eina d'entendre la nostra veritat humana, enviar-nos sota un arbre i permetre que la terra reguli la nostra energia i el nostre camp electromagnètic, o algo tan senzill com entendre que tenim un sistema nerviós, i aquest sistema nerviós necessita regularment després d'haver sentit estrés durant un període ampli, i quizás nos pides descanso o quizás nos pides moviment, un moviment que serà conscient, sempre tenint present la demandada del nostre cos.

És un maletín d'eines que ens acompanyem sempre i ens recordem la nostra força, resiliència i la capacitat que tenim d'acompanyar-nos a nosaltres mateixos.

Des d'aquest rinconcito de mi bosc os dono molt d'amor a totes les “raras” i “inadecuades” sensibles i us recordem el nostre don més gran que és la capacitat de romantitzar cada segon de la nostra existència i emocionar-nos com quan ens sentim unas nenes.

Que vuestra llum interna guia i que la fantasia os acompanya,

Carme.

Pd Aquí os dejo un par de links y conceptos que quizás os apetece explorar para ver si alguno es llave en vuestro sistema nervioso :)

• Una xerrada sobre Alta sensibilitat
• Marissa Correia - Taller de cartografia del sistema nerviós https://marissacorreia.com/space/nervous-system-mapping-workshop
• Teoria Polivagal
• Asia Suler i l'alta sensibilitat
• Posada a terra o Posa a terra

La primera vegada que vaig sentir parlar d'Alta Sensibilitat va ser com si el cel s'il·luminés.

En general, les etiquetes no són una cosa amb la qual em sento especialment còmode, però trobar més informació sobre la meva manera de sentir em va enviar un missatge de pau i amor al meu sistema nerviós.

Connectar amb la meva veritat i la veritat del meu sistema nerviós ha estat, i segueix sent, un camí molt intens que m'ha portat a veure en directe des d'una perspectiva que no creia possible. Per exemple, sentir pau davant l'adversitat i de vegades por i amor junts, però sobretot un respecte molt profund per mi mateix.

Un respecte que vaig aprendre que no em donava en el passat, mesurant-me a partir de cànons socialment preestablerts, i percebre'm diferent de l'estàndard, obligant-me a ser i sentir-me com els altres.

És cert que l'Alta Sensibilitat pot ser un llast, i més encara sense suport i comprensió de les nostres relacions interpersonals, però la clau és que aquest suport i comprensió han de venir de nosaltres mateixos. La ferida de l'autoabandonament és profunda i dolorosa.

Quan lluitem per pertànyer ens adaptem a perspectives en les quals no encaixem, per entrar-hi ens hem d'encongir i dislocar-nos, és dolorós d'una manera imperceptible, el tipus de dolor que s'amaga darrere d'un somriure forçat.

El curiós de la pertinença és que l'únic a què cal pertànyer és a tu mateix i un cop establerta aquesta connexió també ho fa el teu lloc al món, i amb això hi ha la possibilitat de viure aquesta mateixa realitat des de la nostra pròpia perspectiva, respectant els nostres temps i espais.

L'alta sensibilitat s'ha d'assumir conscientment, acceptar-la sense etiquetes, sabent de fet que fins i tot nosaltres som més sensibles que els altres també som resistents.

Ser altament sensible en aquest moment social és com a mínim complex, sobretot si no ens ho permetem. L'economia general, la inestabilitat social i cultural són temes complexos de passar emocionalment.

Sentir tristesa, inseguretat i por és totalment oportú donat el moment en què ens trobem, el fet que socialment ens hagin despullat d'eines per navegar per emocions tan pesades és el que representa un problema.

Aquestes eines són petites i accessibles, poc tenen a veure amb intentar convertir-se en l'ésser més perfecte i emocionalment estable que ha caminat per la terra, més aviat ens parlen d'obrir-nos a la vulnerabilitat, de despullar els embenats i deixar curar la ferida amb el aire clar.

Són eines tan senzilles com escriure o anar a teràpia, o mantenir relacions interpersonals en les quals podem expressar verbalment el que passem en un entorn segur, un entorn en el qual ens permetem plorar sabent que les llàgrimes són les nostres aliades, les nostres hormones naturals. regulador i estan aquí per acompanyar-nos quan les emocions arriben al seu punt més alt.

També és una eina per entendre la nostra veritat humana, seure sota un arbre i permetre que la terra reguli la nostra energia i el nostre camp electromagnètic, o una cosa tan senzilla com entendre que tenim un sistema nerviós, i aquest sistema nerviós s'ha de regular després. haver sentit estrès durant molt de temps, i potser ens demana descansar o potser ens demana moure'ns, un moviment que serà conscient, sempre tenint en compte les exigències del nostre cos.

És un conjunt d'eines que sempre ens acompanya i ens recorda la nostra força, resiliència i la capacitat que tenim per protegir-nos.

Des d'aquest petit racó del meu bosc envio molt d'amor a tots els sensibles "estranys" i "inadequats" i us recordo el nostre regal més gran, que és la capacitat de romanticitzar cada segon de la nostra existència i emocionar-nos com quan érem nens petits.

Deixa que la teva fantasia camini amb tu i que la teva llum interior sigui la guia,

Carme.

PD: Aquí teniu un parell d'enllaços o conceptes que potser voldreu explorar :)

• Una xerrada sobre Alta sensibilitat
• Marissa Correia - Taller de cartografia del sistema nerviós https://marissacorreia.com/space/nervous-system-mapping-workshop
• Teoria polivagal
• Asia Suler i alta sensibilitat
• Posada a terra o Posa a terra