El meu cos és el meu temple inclòs quan es tambalea.

El meu cos és sensible, sensible davant les meves emocions i mis tribulacions internes.

El meu cos és sensible davant el caos extern, és sensible a la tristesa i estrés col·lectiu, al luto massiu, al llanto compartit, a la falta de seguretat.

A mi cos le cuesta entendre que la vida és un lloc segur perquè ningú s'ha ensenyat.

Demasiat sensible per a aquest món.

Me pide poesía, dibujo, atardeceres, ioga, meditació. El meu cos és un romàntic, em pide bailar, correr, mirar als ulls i tocar les mans.

Siempre pensé que el romanticismo venia de l'alma, o d'una part etèrea que a penes podia tocar.

Però no.

El romanticismo viene del cuerpo.

És la carta d'amor que el cos li escribe a l'alma, per això las dos lo gaudeixen.

A mi cos li agrada les lagrimes i els abrazos refugi, tumbar-se en la hierba i que els pies toquen la tierra, li agrada abrazar els arbres i mirar les estrelles.

Al meu cos li agrada sentir sense miedo, sense el límit auto imposat de l'anàlisi de les meves emocions o experiències passades. Quiere ser una niña valiente i fugaz, rechaza la rigidez i l'estructura del dia a dia.

El meu cos és el meu vehicle per venir al present, és el conductor del ara, la meva major eina.

El cos és el guia i el profeta que estava esperant.

El meu cos és el meu santuari fins i tot quan tremola.

El meu cos és sensible, sensible a les meves emocions i a les meves tribulacions internes.

El meu cos és sensible al caos extern, és sensible a la tristesa i l'estrès col·lectius, al dol massiu, al plor compartit, a la manca de seguretat.

Al meu cos costa entendre que la vida és un lloc segur perquè ningú li ha ensenyat que ho sigui.

Massa sensata per aquest món.

El meu cos em demana poesia, dibuix, postes de sol, ioga, meditació. El meu cos és romàntic, em demana ballar, córrer, mirar als ulls i al foc, tocar les mans per sentir la pell.

Sempre vaig pensar que el romanticisme venia de l'ànima, o d'una part eteri de nosaltres que amb prou feines podia tocar.

Però no.

El romanticisme ve del cos.

És la carta d'amor que el cos escriu a l'ànima, i per això tots dos la gaudeixen.

Al meu cos li agraden les llàgrimes i les abraçades que se senten com a refugi, estirat a l'herba i deixar que els meus peus toquin a terra, li agrada abraçar arbres i mirar les estrelles.

Al meu cos li agrada sentir sense por, sense el límit autoimposat d'analitzar les meves emocions o experiències passades. Vol ser una noia lliure i valenta, rebutja la rigidesa i l'estructura de la vida quotidiana.

El meu cos és el meu vehicle per arribar al present, és el conductor de l'aquí i ara, la meva millor eina.

El cos és el guia i el profeta que he estat esperant.