
Com sobreviure i prosperar en un sistema en decadència
Per Carmen Seijas
***English Bellow
El primer que em va ocórrer quan va començar a pensar en aquest article era el títol, primer vaig pensar com una pregunta i després es va convertir en un enunciat.
Me di cuenta que este escrito estaba hecho de mi propia necesidad de responder a la pregunta “¿como sobrevivir y prosperar en un sistema en decadencia?”
Durant anys soñé amb la caiguda de tot, amb la grieta oberta i que no hi hagués tornada enrere, em vaig imaginar que en aquella fantasía estava escondido l'anhel a la llibertat i la igualtat, a l'abundància compartida i el somni de viure en un món en el que impera més l'amor que l'odi.
Sabía que la decadència seria caòtica i que seria temps difícils però sempre és molt més dramàtic que el fantasejat.
Esta decadencia s'està movent per torns, torns de drames que van perforant el nostre cos emocional. Van rasgando i deixant cicatriz.
Van destapando realitats, obrir els ulls a les coses que necessiten canvi i volem arribar a aquesta anhelada paz.
La única resposta que encuentro a com sobrevivir en aquest clima de caos i desesperanza és reconnectar amb la nostra veu pròpia. Y no lo digo a modo de titulo de blog poético y utópico, lo digo com a acte radical, reconnectar amb el nostre pensament individual i propi, amb nuestro instinto animal, amb el nostre cuerpo animal, trencar els patrons educatius que durant milenios ens manejan com rebaños i parar, tornar a les nostres mans, encara que ens parezca un luxe que no ens mereixem, sobretodo que no ens sembla que ens mereixem.
Querer salvar el món no servirà de res si no recobram el nostre pensament i criteri propi, sense lavados de cerebro, sense l'aplausos del públic o sin seguir les hordes d'idees a les redes, a la calle i als mitjans de comunicació.
Com tornar a mi? Tens que preguntar-te, i aleshores et permets que tu entres descobreixi el camí. Escriviu per així poder llegir millor, creeu en lo que pienses, connecteu-vos amb el vostre cos, deixeu que es mogui com a necesite moverse, trenca les regles. Haz lo que quieras.
I no salvaràs al món però al menys tu ment estarà clara i neteja per prendre decisions, per veure les coses i no deixar-se bloquejar per la rabia i el desespero.
Perquè hi ha llum i està dins <3
*******************************************************
Si us agradaria llegir el meu post abans que ningú em pugui seguir a Patreon on compartiré tots els processos i més coses :)
*** Anglès***
El primer que vaig pensar quan vaig començar a treballar en aquest article va ser el títol, primer el vaig veure com una pregunta i després es va convertir en una afirmació.
Em vaig adonar que aquest escrit va néixer de la meva pròpia necessitat de respondre a la pregunta "com sobreviure i prosperar en un sistema en decadència?"
Durant anys vaig somiar amb la caiguda de tots els sistemes, amb l'esquerda oberta i el no-retorn. Suposo que en aquella fantasia s'amagava l'anhel de llibertat i igualtat, d'abundància compartida i el somni de viure en un món on l'amor prevalgui sobre l'odi.
Sabia que el declivi de tots els sistemes seria caòtic i que serien temps difícils, però sempre és molt més dramàtic del que es fantasieja.
Aquesta decadència es mou per torns, torns de drames que traspassen el nostre cos emocional. Ens esquincen la pell energètica i deixen cicatrius.
Descobrint realitats, obrint els nostres ulls a les coses que han de canviar si volem assolir aquella pau anhelada.
L'única resposta que puc trobar a com sobreviure en aquest clima de caos i desesperança és reconnectar amb la nostra pròpia veu.
I no ho dic com un títol de blog poètic i utòpic, ho dic com un acte radical, reconnectant amb el nostre pensament individual, amb el nostre instint animal, amb el nostre cos animal, trencant els patrons educatius que durant mil·lennis ens gestionen com ramats i s'aturen, per tornar a nosaltres mateixos, encara que sembli un luxe que no mereixem, sobretot si sembla un luxe que no mereixem.
Voler salvar el món no servirà de res si no recuperem el nostre propi pensament i criteri, sense rentar-nos el cervell, sense l'aplaudiment del públic o sense seguir les hordes d'idees a les xarxes socials, als carrers i als mitjans de comunicació.
Com tornar a mi? T'ho has de preguntar a tu mateix i després permetre que el teu jo interior et mostri el camí. Escriu per poder llegir-te millor, creu en el que penses, connecta amb el teu cos, deixa que es mogui com calgui, trenca les regles. Fes el que vulguis.
I no salvaràs el món però almenys la teva ment estarà clara i neta per prendre decisions, per veure les coses i no deixar-te bloquejar per la ira i la desesperació.
Perquè hi ha llum i és a dins <3
***********************************************************
Si vols llegir les meves publicacions abans que ningú, em pots donar suport a Patreon, on publico tot el que faig i MÉS! :)